Le cërtl de formes de festuca valesiaca te Südtirol

Festuca valesiacaSüdtirol y dantadöt le Venost fej pert de chi raiuns dles Alpes, te chi che le cërtl de formes incër le fostöra valeja (festuca valesiaca agg.) à arjunt la maiù varieté. Dlungia la festuca valesiaca, che é diploida, y la festuca rupicola, che é esaploida, él gnü a löm pormò ti ultims tëmps ince formes otoploides (f. bauzanina). Y da püch pormò àn sciafié cun racoiüdes tl cuader dla cartaziun floristica y coles ejaminaziuns de S. Arndt dl’Université de Jena da constaté cinamai formes decaploides (F. guinochetii). La termenaziun morfologica de chëstes stlates danter ëres y ti confrunc de sorts sciöche la F. brevipila y la F. laevigata y ince so posizionamënt te na niscia ecologica y soziologica é l’argomënt de n proiet che vëgn portè inant deboriada dal Museum de Sciënzes Naturales y dal’Université de Jena. Chësta se crüzia dles analises molecular-genetiches y zitologiches.