Geologia: Proiec d’archirida completês

Flora fossilisada söl Kühwiesenkopf (Valdaura)

Fossile Flora am Kühwiesenkopf (Olang)

Sön na costa particolarmënter rica de sorts desvalies söl Kühwiesenkopf (Valdaura) él gnü descurì na fauna y flora fossilisada bun mantignida. I fossii ê dl 1999 gnüs ciafês y n pert ince metüs al sigü dal colezionist Michael Wachtler.
Le sit de corëc Kühwiesenkopf é caraterisé da n stat de conservaziun ezelënt de na comunité de plantes rares por l’Europa zentrala dl anîs (Trias mesan). Al é gnü identifiché föies, rams, lëgns, coches y somënzes de almanco 36 sorts (29 geners) che fej pert dles tozes de lu, codes de iat, plantes da füresc, füresc da somënza, zicadees y lëgns da odlagn. Particolarmënter interessantes é valgünes sorts nöies de plantes da füresc (p.e. scolopendrites grauvogelii y gordonopteris lorigae - van Konijnenburg - van Cittert et al. 2006) y la gran richëza de sorts de füresc da somënza y zicadees. Valgügn ejemplars fej pert di plü vedli de süa forma. Por le gran numer y la gran cualité dles scovertes àn sciafié da fà na recostruziun plü avisa co denant dl aspet dles plantes preistoriches.

Paleontologia dl Puez-Mergel (Crëda bassa)

Paläontologie der Puez-Mergel

Studié y inventarisé sistematicamënter la fauna fossila dl Puez-Mergel tl Pöz-Gherdenacia (danter Col la Pieres y Col dla Soned) ê l’obietif de chësc proiet. Ara se trata de na fauna dla Crëda bassa; la perioda éson stês bogn da determiné avisa sciöche Valangin bas – Barem, le tëmp aptian indere é gnü determiné mâ indiretamënter. Esecuturs dl proiet é stês Christian Aspmair, le prof. Karl Krainer (Université da Desproch) y Alexander Lukeneder (Naturhistorisches Museum Wien).

I nautiloig dla formaziun belerofonn te Gherdëina

Nautilusprojekt

Sön döes costes marcantes söl Pice Balest y sön Secëda él gnü ejaminé na fauna de nautilus rica che ê gnüda descurida tla formaziun belerofonn (Perm alt). Ara se trata pro i plü de 100 ejemplars colezionês bonamënter dla maiù fauna de nautilus dla Tetida d’eté permica, caraterisada suradöt dala grandëza de sües sorts. Le proiet é gnü eseguì da Herwig Prinoth sot ala direziun dl prof. Renato Posenato (Université de Ferrara).